Donada la circumferència:
volem saber les coordenades del centre, la longitud del radi, obtindre un punt qualsevol de la circumferència i calcular l'equació de la recta tangent que passa per eixe punt.
Si sabem ja que es tracta de l'equació d'una circumferència, aquesta ha de poder-se expressar en la forma:
on seran les coordenades del centre i la longitud del radi.
La pregunta és cóm passar de la expressió a l'expressió ?
Per a fer això emprarem el mètode de completar els quadrats. Posem l'expressió en la forma:
Per a completar els quadrats en els dos parèntesis anteriors, recordem que , així que l'expressió la posem:
En la part esquerra de , si dins dels parèntesis afegim i , és clar que per a que i siguen equivalents, hem de restar després dels dos parèntesis i .
Finalment, de obtenim:
expressió aquesta última que podem posar així:
Comparant les expressions i , podem ja dir que es tracta d'una circumferència de centre en i radi unitats de longitud.
Per obtindre un dels punts de la circumferència podem considerar que en l'expressió la variable és funció de la variable De manera que donant-li valors a obtendríem punts
Però no qualsevol valor de donaria punts de la circumferència, és a dir que satisfarien l'equació Per exemple, considerem el punt d'abscissa Al substituir-lo en l'expressió obtenim:
Equació que, al resoldre-la no té cap valor real (les solucions de la última equació son imaginàries: .
Els valors de que donariem punts de la circumferència estan en l'interval tancat de centre en i radi és a dir , donant només un punt per als valors d'abcissa i (extrems de l'interval) i dos punts per a qualsevol valor d'abscissa que complisca Per què passa això? Ho vegem a continuació:
Tractem d'aïllar la en l'expressió . Tenim:
, és a dir,
i, per tant,
, i, finalment,
així que temin dues funcions:
i l'altra és:
Per a que qualsevol d'estes funcions estiga definida ha de ser: . Resolem aquesta equació de segon grau com ja sabem, i tenim:
de manera que tenim: i , que són els extrems de l'interval en que estan definides les funcions i
Al recorrer la variable tots els nombres reals que van de a , la funció ens donarà tots els punts de la part superior de la circumferència, de la mateixa manera que al recorrer tots els nombres comprenguts en el mateix interval, la funció ens proporcionarà tots els punts de la part inferior, però quan o les fórmules i donen el mateix valor i els punts coincideixen. Dins de l'interval eixes fórmules donen punts distints i para un mateix valor de són punts simètrics respecte de la recta
Considerem, per exemple el punt d'abcissa Tenim:
, i també tenim
, y els punts són simètrics respecte de la recta .
Posem ara l0'expressió que anem a derivar respecte de la variable Com que és una funció de , posarem com la derivada de tenint en compte que la derivada d'una constant (en aquest cas ) és zero, tenim ja si derivem la igualtat (6) respecte de :
Aïllant tenim finalment , expressió que, com sabem ens dóna el pendent de la tangent a la circumferència en el punt sempre que aquest punt siga un dels quals la funció (o estiga definida com ja hem vist.
En concret, el pendent de la circumferència en el punt és:
Finalment sabem que l'equació d'una recta de la qual sabem un punt y el pendent és:
Subsituint,
o bé:
,
equació de la recta tangent a la circumferència pel punt considerat.
L'equació en la forma explícita és:
.
En el gràfic anterior estan representats la circumferència (eq1) amb centre (5,2) en verd, el centre (punt B), el punt (punt A), i la recta tangent (en blau) a la circumferència per aquest últim punt A. I la recta que separa els punts que produeixen les funcions i al variar la en l'interval que hem indicat més amunt.