Donada la circumferència:
x 2 + y 2 -10x-6y+25=0( 1 )
volem saber les coordenades del centre, la longitud del radi, obtindre un punt qualsevol de la circumferència i calcular l'equació de la recta tangent que passa per eixe punt.
Si sabem ja que es tracta de l'equació d'una circumferència, aquesta ha de poder-se expressar en la forma:
(x-a ) 2 +(y-b ) 2 = r 2 ( 2 )
on ( a,b ) seran les coordenades del centre i r la longitud del radi.
La pregunta és cóm passar de la expressió ( 1 ) a l'expressió ( 2 ) ?
Per a fer això emprarem el mètode de completar els quadrats. Posem l'expressió ( 1 ) en la forma:
( x 2 -10x+... ) +( y 2 -6y+... ) =-25( 3 )
Per a completar els quadrats en els dos parèntesis anteriors, recordem que ( x 2 -2ax+ a 2 ) =(x-a ) 2 , així que l'expressió ( 3 ) la posem:
( x 2 -25x+ 5 2 ) +( y 2 -23y+ 3 2 ) - 5 2 - 3 2 =-25( 4 )
En la part esquerra de ( 4 ) , si dins dels parèntesis afegim 5 2 i 3 2 , és clar que per a que ( 3 ) i ( 4 ) siguen equivalents, hem de restar després dels dos parèntesis 5 2 i 3 2 .
Finalment, de ( 4 ) obtenim:
( x 2 -25x+ 5 2 ) +( y 2 -23y+ 3 2 ) =-25+ 5 2 + 3 2 = 3 2 ( 5 )
expressió aquesta última que podem posar així:
(x-5 ) 2 +(y-3 ) 2 = 3 2 ( 6 )
Comparant les expressions ( 2 ) i ( 6 ) , podem ja dir que es tracta d'una circumferència de centre en ( 5,3 ) i radi 3 unitats de longitud.
Per obtindre un dels punts de la circumferència podem considerar que en l'expressió ( 6 ) la variable y és funció de la variable x. De manera que donant-li valors a x obtendríem punts ( x,y ) .
Però no qualsevol valor de x donaria punts ( x,y ) de la circumferència, és a dir que satisfarien l'equació ( 6 ) . Per exemple, considerem el punt d'abscissa x=0. Al substituir-lo en l'expressió ( 6 ) obtenim:
(0-5 ) 2 +(y-3 ) 2 = 3 2 .
25+ y 2 -6y+9=9
y 2 -6y+25=0
Equació que, al resoldre-la no té cap valor real (les solucions de la última equació son imaginàries: y 1 =3+4i, y 2 =3-4i .
Els valors de x que donariem punts ( x,y ) de la circumferència estan en l'interval tancat de centre en x=5 i radi 3, és a dir 2x8 , donant només un punt per als valors d'abcissa x=2 i x=8 (extrems de l'interval) i dos punts ( x,y ) per a qualsevol valor d'abscissa que complisca 2<x<8. Per què passa això? Ho vegem a continuació:
Tractem d'aïllar la y en l'expressió (x-5 ) 2 +(y-3 ) 2 = 3 2 ( 6 ) . Tenim:
(y-3 ) 2 = 3 2 -(x-5 ) 2 , és a dir,
(y-3 ) 2 =9-( x 2 -10x+25 ) =- x 2 +10x-16, i, per tant,
( y-3 ) = ± - x 2 +10x-16 , i, finalment,
y=3 ± - x 2 +10x-16, així que temin dues funcions:
y 1 = 3+ - x 2 +10x-16, i l'altra és: y 2 =3- - x 2 +10x-16
Per a que qualsevol d'estes funcions estiga definida ha de ser: - x 2 +10x-160 . Resolem aquesta equació de segon grau com ja sabem, i tenim:
x= -10 ± 1 0 2 -4( -1 ) ( -16 ) 2( -1 ) = -10 ± 6 -2 , de manera que tenim: x 1 =2 i x 2 =8 , que són els extrems de l'interval en que estan definides les funcions y 1 i y 2 .
Al recorrer la variable x tots els nombres reals que van de x=2 a x=8 , la funció y 1 ens donarà tots els punts de la part superior de la circumferència, de la mateixa manera que al recorrer x tots els nombres comprenguts en el mateix interval, la funció y 2 ens proporcionarà tots els punts de la part inferior, però quan x=2 o x=8, les fórmules y 1 i y 2 donen el mateix valor i els punts coincideixen. Dins de l'interval eixes fórmules donen punts distints i para un mateix valor de x són punts simètrics respecte de la recta y=3.
Considerem, per exemple el punt d'abcissa x=4. Tenim:
y 1 =3+ - 4 2 +104-16 =3+2 2 , i també tenim
y 2 =3- - 4 2 +104-16 =3-2 2 , y els punts ( 4,3+2 2 ) , ( 4,3-2 2 ) són simètrics respecte de la recta y=3 .
Posem ara l0'expressió (x-5 ) 2 +(y-3 ) 2 = 3 2 ( 6 ) que anem a derivar respecte de la variable x. Com que y és una funció de x , posarem y' com la derivada de y; tenint en compte que la derivada d'una constant (en aquest cas 3 2 ) és zero, tenim ja si derivem la igualtat (6) respecte de x :
2( x-5 ) +2( y-3 ) y'=0.
Aïllant y' tenim finalment y'= -2( x-5 ) 2( y-3 ) = -x+5 y-3 , expressió que, com sabem ens dóna el pendent de la tangent a la circumferència en el punt ( x,y ) sempre que aquest punt siga un dels quals la funció y 1 (o y 2 ) estiga definida com ja hem vist.
En concret, el pendent de la circumferència en el punt ( 4,3+2 2 ) , és:
m=y'= -4+5 3+2 2 -3 = 1 2 2
Finalment sabem que l'equació d'una recta de la qual sabem un punt ( x 0 , y 0 ) y el pendent m és:
y- y 0 =m( x- x 0 )
Subsituint,
y-( 3+2 2 ) = 1 2 2 ( x-4 )
2 2 y-( 6 2 +8 ) =x-4
2 2 y=x-4+8+6 2 o bé:
x-2 y +4+6 2 =0 ,
equació de la recta tangent a la circumferència pel punt considerat.
L'equació en la forma explícita és:
y= 1 2 2 ( x-4 ) +(3+2 2) = 1 2 2 x- 4 2 2 +3+2 2 = 1 2 2 x+3+ 2 2 0,3536x+4,4142 .
image: 0_home_pep_P__blic_circunferencia_grafic1.png
En el gràfic anterior estan representats la circumferència (eq1) amb centre (5,2) en verd, el centre (punt B), el punt ( 4,3+2 2 ) , (punt A), i la recta tangent (en blau) a la circumferència per aquest últim punt A. I la recta y=3 que separa els punts que produeixen les funcions y 1 i y 2 al variar la x en l'interval que hem indicat més amunt.